Mentre anem cap al bar, sospito que la Isabel, que té l'experiència d'haver fet amb mi el viatge a peu per la Terra Alta l'any passat, està pensant que a Gandesa hi vam trobar un hostal prou equipat. Gandesa no arriba als tres mil habitants, em sembla, i Tamarit passa dels quatre mil.
Quan entrem al bar, els homes que hi ha giren automàticament el cap mentre la mestressa em respon:
- Habitacions, diu? Miri, vagi aquí a l'escala del costat i truqui al primer pis.
Ho faig, prement un timbre que hi ha a la porta. Al cap d'una estona baixa la noia, que obre, i quan li faig saber el que desitjo diu que m'esperi i se'n va a buscar unes claus.
Ens porta a una casa del carrer del costat, al primer pis. Hi ha números en algunes portes, però avui no hi ha ningú més a dormir.
Del llibre de Josep m. Espinàs A peu per la llitera
EL MEU BLOC. (Bloc dedicat a les meves classes de llengua catalana i literatura)ENGRÀCIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada