Jocs de taula

El joc de la Meneghel·la

La Meneghel·la és un joc de cartes particular de Venècia que no es jugava enlloc més. La carta que dóna nom al joc és el dos d’espases i és la més important.
Després de la Meneghel·la vénen, per ordre d’importància, asos, reis, cavalls, sotes, etcétera.
S’hi juga per parelles. Cada jugador se situa al costat de la seva parella per poder confrontar les cartes i establir l’estratègia de la partida. Fan caixa comuna amb els diners que es juguen i, al final, s’ho reparteixen.
Es posa un platet per a les monedes al centre de la taula. La quantitat que es juga es decideix abans de començar la partida.
Per saber qui reparteix la primera vegada, un jugador qualsevol barreja les cartes i en dóna una de descoberta a cada un dels jugadors fins que apareix la Meneghel·la. El jugador a qui li toca és el primer de donar. Barreja les cartes i les dóna al veí de la dreta perquè les escapci. Si aquest treu la Meneghel·la, guanya directament tot el que hi ha al plat i tothom torna a posar-hi monedes. Si això no passa, el que reparteix va servint les cartes de tres en tres per la seva esquerra. Les cartes es van passant per sobre la taula de mà en mà, és a dir que les tres primeres van a parar al jugador de la dreta del que dóna. Quan tothom ja té les tres cartes amb què jugarà, el qui dóna se’n serveix sis, entre les quals tria a tres millors. D’això se’n diu fer la tria.
A continuació descobreix una carta, que és la que marca el pal que farà de trumfo, cosa que vol dir que matarà totes les cartes dels altres pals. Si surt la Meneghel·la, el qui ha repartit guanya tot el plat i els altres han de tornar a posar-hi diners.
Qui te la mà juga la carta que més li convé, comptant amb el seu joc i el de la seva parella. La resta de jugadors, per ordre, ha de tirar una carta del mateix pal, més alta si pot ser. Si un jugador no té cap carta del mateix pal, ha de tirar un trumfo.
Cal tenir en compte que és l’última jugada quan es poden guanyar més diners i és per això que tant la Meneghel·la com les cartes bones se solen guardar per al final. Qui guanya la primera mà agafa una tercera part del plat i tira la primera carta de la segona mà. Qui la guanya agafa l’altra tercera part, és a dir la meitat del que queda al plat. A qui ha guanyat la segona mà,li queda una tercera carta que se suposa que és bona per a l’aposta. Tant pot ser un as com un rei o un carta d’un pal que ja s’ha jugat durant la partida. Fa l’aposta dient: dos sous(o la quantitat que vulgui) qui vulgui veure la meva carta, i els posa al plat. Els jugadors que pensen que tenen la carta bona,posen els sous al plat. Qui té la Meneghel·la, si és que no s’ha jugat abans, sap del cert que guanyarà. És per això que poques vegades, durant el joc, es mata un as amb la Meneghel·la, ja que no és obligat tirar-la per matar, i al final es poden treure més beneficis.
És possible, però, i el joc és més bonic, que la Meneghel·la hagi estat forçada, és a dir tirada en una jugada en què no es tenia cap altra espasa. Si la Meneghel·la s’ha jugat forçada, a més de la quantitat del plat, cada jugador ha de pagar un sou més.
Tot i així, es guanya més en l’aposta i és per això que convé guardar-la. Quan s’han acabat les apostes per veure la carta del guanyador, aquest l’ensenya. Un cop descoberta, es pot continuar apostant si es vol, tant perquè es té una carta més alta com perquè és fa un faró. El que guanya perquè té la carta més alta o perquè els altres es retiren, s’emporta tot el que hi ha al plat.
I tot està a punt per tornar a començar.

Text extret del programa de mà d’Un dels últims vespres de carnaval, teatre Lliure, 1986.

a) Quines són les cartes més importants ?
b) Com s’han de situar les parelles? Per què ?
c) Quina quantitat s’ha d’apostar?
d) Com se sap qui és el primer de donar?
e) Com se serveixen les cartes?
f) Què és fer la tria?
g) En què consisteix una jugada normal?
h) Qui surt a la segona mà ?
i) Què és fer l’aposta ? En què consisteix?
j) Què vol dir que la Meneghel·la s’ha jugat forçada? Què passa aleshores?
k) Quan es pot fer un faró? Com s’ha de fer?