2n ESO

Els nens perduts del franquisme
Reportatge d'investigació que vol donar a conèixer la situació que van patir milers de criatures a causa de la repressió franquista: la presó, la mort, la separació dels seus pares, adopcions il·legals, etc. Es tracta d'un tema poc conegut i que tot just comença a investigar-se. El reportatge es divideix en dues parts. La primera se centra en les dones que van ser empresonades amb els seus fills o van parir a la presó.Durant la guerra, i després d'aquesta, les presons s'omplen d'opositors al règim de Franco, gent que havia estat fidel a la República. Convents, fàbriques, escoles..., centenars de llocs es van habilitar com a camps de concentració o improvisades presons. Entre aquestes persones hi havia milers de dones, algunes de compromeses, militants de partits polítics d'esquerra o, senzillament, dones que eren l'esposa, mare o germana d'un republicà. I molts nens, que van néixer o que van ingressar a la presó amb les seves mares, estigmatitzats per ser fills de "rojos". Les males condicions higièniques i d'alimentació van provocar la mort de molts d'ells. D'altres estaven privats de llibertat fins que afusellaven la mare o fins que aquesta sortia en llibertat. L'edat màxima fins la qual els nens podien estar a la presó era els tres anys. Si el pare era també a la presó, o havia mort, i no hi havia ningú de la família autoritzat per fer-se càrrec de la criatura, el seu destí era un hospici d'Auxilio Social o algun col·legi religiós. De vegades, fins i tot si eren reclamats per la família. En aquests casos era fàcil perdre'n la pista, o bé sortien completament transformats, educats per odiar els ideals dels pares. El psiquiatra Antonio Vallejo-Nágera, cap del Servei de Psiquiatria de l'exèrcit, va donar una cobertura ideològica a la política de separació dels nens i les seves famílies: els marxistes eren degenerats socials que corrompien la raça hispànica.